Torturada y assassinada la jove dirigent indígena Juana Raymundo a Guatemala

Exigim Justícia per a la companya Juana Raymundo, vilment torturada i assassinada a Guatemala (Comunicat del COPINH)

Juana

Joana Raymundo, era una companya maia Ixil, infermera, part del Comitè de Desenvolupament Camperol, CODECA. Des del COPINH li rendim homenatge a la vida de Joana. Enviem la nostra més profunda solidaritat a la família, companyes i al poble de Guatemala.

Els nostres cossos no són camp de batalla. Prou de femicidis territorials.
#niunamenys

COPINH, 1 d’Agost 2018

Per què Joana Raymundo ja és un símbol?

Joana Raymundo ha estat segrestada, torturada i assassinada a Nebaj, Quiché. La jove Ixil de 25 anys, líder comunitària i integrant de CODECA, representava un perill per al sistema d’exclusió existent en aquest país. Els responsables de la seva mort no han de quedar impunes.

Ricardo Marroquín (Nómada) 1 d’Agost de 2018

La història de Guatemala és la de la violència i el terror. Aquest passat -quan el control de l’Estat i de la societat el tenien els militars i qualsevol expressió de crítica i oposició era minimitzat i eliminat a través de la desaparició, la tortura i la mort-, es manté viu i ens caracteritza com a país.

CODECA 2

Imatge de l’enterrament de Juana Raymundo

Aquest cap de setmana Joana Raymundo, infermera i líder comunitària Ixil de Nebaj, Quiché, integrant de CODECA i del Moviment d’Alliberament dels Pobles, va ser assassinada. El seu cos va aparèixer a la riba d’un riu amb senyals de tortura. Una dirigent social jove a qui, com si ens trobéssim en les dècades de 1970 o 1980, se la va emportar la violència.

La mort violenta de Joana Raymundo se suma a la d’altres líders comunitaris i camperols assassinats durant els últims mesos en diferents punts del país: Luis Marroquín, Florencio Pérez, Alejandro Hernández i Francisco Munguía, tots de CODECA; i de Mateu Chaman, José Can Xol i Ramon Choc, del Comitè Camperol de l’Altiplano (CCDA).

L’assassinat de Joana Raymundo indigna i devela l’enfortiment de reaccions violentes contra les expressions socials locals que exigeixen un canvi en l’estructura econòmica del país. Actes criminals que són encoratjats i que també alimenten aquest discurs hegemònic que justifica la mort com a opció per resoldre conflictes i diferències amb arguments tan poc humans com el que afirma que “els maten perquè en alguna cosa caminaven ficats”.

No pot pensar-se en delinqüència comuna com la primera opció en aquest cas, perquè a Juana la van matar en un dels departaments amb menys violència al país. Segons l’organització Diàlegs, Totonicapán, Quiché, Sololá, Alta Verapaz i Huehuetenango són els departaments que mostren la taxa més baixa d’homicidis. De fet, de juliol de 2017 a juny de 2018 a Nebaj es van reportar únicament 3 assassinats, amb una taxa de 2.9 homicidis per cada 100 mil habitants. Va ser en aquest context social en on el cos de Juana va ser utilitzat pels seus assassins com un paper per enviar un missatge de terror.

Així, mentre el Ministeri Públic no aporti informació sobre les causes i els responsables d’aquestes morts, un no pot pensar una altra cosa més que els assassinats d’aquests líders comunitaris són perpetrats per estructures criminals que pretenen sembrar la por entre la gent per impedir que es organitzi, dialogui i emprengui la mobilització política i social per assolir els seus objectius. Preocupa pensar, a més, que puguin operar des de l’Estat o sota l’empara d’ell.

A Juana, igual que als seus companys de CODECA, la van matar per callar-. Tenia clar quines eren les causes de la injustícia social i quins són els mecanismes que utilitza aquesta societat per incrementar la desigualtat entre la ciutat i el camp i entre indígenes i ladinos / mestissos per a benefici d’una oligarquia corrupta i opulenta.

A més, per ser dona i indígena, Joana estava condemnada a enfrontar més obstacles per portar una vida digna. L’oficina del OACNUDH a Guatemala ho va reiterar en informe de 2017 sobre la situació dels Drets Humans. Aquest país concentra un dels pitjors índexs de desenvolupament del món. Mostra d’això és que el 60 per cent de la població viu en la pobresa, concentrant els més alts percentatges d’aquest flagell social entre les persones que viuen al camp (aquí el 76.1% de les persones són pobres) i en els pobles indígenes (79.2%).

Però Joana, amb les seves dues dècades de vida, va identificar el camí per a l’alliberament de la seva comunitat i del seu poble. Li va apostar a l’organització social i comunitària per reiterar que les persones com ella, com totes, mereixem portar una vida digna lluny de la misèria i amb oportunitats de treball i de desenvolupament i amb accés als serveis socials i recursos productius. Dins d’CODECA era una de les encarregades de la formació política dels joves per a, tal com ho va dir la seva organització a la premsa, preparar a moltes Juanas.

A més de l’organització social, Joana també li va apostar a la vida partidària perquè aquest Estat, la població és diversa, imposa una única forma d’accés als llocs de poder públic. Ella va ser elegida com a integrant del comitè executiu municipal del Moviment per a l’Alliberament dels Pobles, que pretén ser una opció partidària organitzada, des de la vivència i coneixements locals, en el procés electoral de 2019.

Amb aquestes característiques Joana sintetitzava el perill per a aquest sistema d’exclusions que es resisteix a morir i que novament recorre, ja no només de la criminalització dels lideratges comunitaris a través del sistema de justícia, sinó també de la violència per desaparèixer-los.

Joana Raymundo és ja un símbol, no del martiri perquè l’organització social li aposta a la vida, sinó de la joventut que necessita aquest país. Per això és imprescindible que el MP doni respostes sobre el seu assassinat i el dels altres dirigents camperols, perquè mantenir-los en la impunitat només encoratja la violència i estableix la repressió i la persecució política com pràctiques normalitzades.

“Quan ens vam organitzar a defensar drets, perquè això és part del compromís cristià perquè Jesús ho va fer i per això el van crucificar, és quan ens persegueixen”, va expressar Thelma Cabrera, dirigent de CODECA, durant l’enterrament d’un dels líders camperols assassinats. L’organització és, precisament, el que pretén impedir el sistema quan s’activa la violència. Però reconèixer-nos, dialogar, posar-nos d’acord i emprendre el canvi és el que permetrà modificar aquesta indignant realitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s